Les dos cares de la moneda

És allò que sempre hi ha... no només en les monedes, per descomptat, sinó arreu.
Com sol passar, aquest cap de setmana ha estat, com no, de dues cares. Una de molt i molt bona. El millor de tot. Allò que més importància té, de fet, gairebé es podria dir que és l'únic que realment és important de veritat. I això, com sempre, perfecte.
D'altra banda, doncs bé, l'altra banda. Aquesta part bona sempre ve acompanyada (al menys de moment) d'una altra part que, bé, diguem que ve carregada sempre de complicacions i dificultats, i que sempre, com a mínim, aconsegueix fer-me posar nerviós. Però mira, estic content perquè aquests nervis cada cop em van afectant menys, i amb l'optimisme que em caracteritza ;-) i dient que sempre cal buscar la part bona de tot, que sempre n'hi ha una... doncs si la part bona és tant excel·lent, que es pot dir, no hi pot haver res al mon que hi faci ombra, per més que s'intenti, encara que sigui involuntàriament amb amenaces i com sigui...
I concentrant-nos sempre en la part bona de tot, el que cal fer és mirar al futur, esperant que la part bona segueixi així de be, que la part dolenta es vagi millorant, estabilitzant, normalitzant, com vulgueu dir-ne, i mentre tant, pensar que aquesta part bona encara serà aquí durant uns dies, tornarà (per aquí o per allà) amb una certa regularitat, i quan no sigui així, pensar en les altres coses bones i molt bones que també tenim a prop.
I a més a més, avui el futbol impressionant... qui m'ho hauria hagut de dir a mi que aquest dit esport mai m'havia dit res, que acabaria aficionant-me així.
Apa, salut i força!