La necessitat de crear

És molt important tenir-la en conte.
No heu tingut mai aquesta impressió, aquesta necessitat de no només consumir allò que ens donen (i no parlo només de coses físiques com menjar o atuells diversos, sinó també d'allò eteri, com música, veu, text, imatge, etc).
L'altre dia parlava de les meves obsessions. Una que he tingut des de sempre és la de crear.
En una conferència que vaig escoltar fa poc, la persona en qüestió feia una comparació entre els playmobils i els legos, i s'arribava a la conclusió que tot un tipus determinat de gent (entre els quals m'incloc) havien preferit, preferien i preferirien els legos, precissament per això que comento, perquè els legos oferien la possibilitat de crear.
Sempre podies limitar-te als models d'exemple, però ningú feia això, no? A mi, personalment, tot i que m'agradaba molt fer els models, el que més m'agradava era inventar els meus propis. A base d'una sèrie de blocs quadrats, construïr alguna cosa nova. Tot el sector de gent a qui la conferència anava dirigida (tots relacionats amb les tecnologies de la informació) coincidien en això.

Que passa amb les meves obsessions?

Hi ha haver una època en que en vaig tenir unes quantes.
De sobte un dia, sense més ni més, van desaparèixer. Bé, de fet no va ser així, van desaparèixer per una sèrie de motius i circumstàncies variades, que ara no venen al cas. I casualment, la desaparició d'aquestes obsessions va coincidir amb el que podria anomenar l'inici de la meva "època daurada".
De fet, encara en vaig tenir una, però petita i curta, que va ser resolta ràpidament. Per casualitats o coincidències? qui sap, però resolta en tot cas.
I ara? han passat anys i panys. La "època daurada" es va acabar. Vaig passar llarg temps en que vaig estar molt millor encara que en la "època daurada", i també temps en que he estat molt pitjor... I ara que?
Ara he passat una època de molts altibaixos, muntanyes russes, pujant i baixant perquè si (podrit destí), i recents fets m'han fet pensar altre cop tal com pensaba abans, com ja casi havia olvidat.
Però... als albors d'una nova "època daurada"... tornen les obsessions. Alguna de molt forta, altres de més fluixes, però ara ja hi tinc experiència... i sé que les puc superar.
Em costarà més o menys, això ja ho veurem, depen de moltes circumstàncies, no només de mi mateix, però amb mi mateix en tinc prou per superarles (potser amb més dificultats).
Tal com deia en Josmar al seu gran hit "superfort", ja he deixat de ser tímid, he descobert la veritat, soc un home sense límits, ara m'he desmelenat...
ja no li tinc poc a fer el ridícul, ni a ser políticament incorrecte.
Vaig tenir un somni estrany l'altra nit, vaig saber a més que estava somiant així que vaig intentar redirigir-lo, però no és tant fàcil, necessito més pràctica. No vaig aconseguir que el transcurs del somni fos quin jo volia, però tot i això he de reconèixer que vaig aconseguir algunes fites notables... ara me'n ric pensant-hi.
Bé, demà m'hauria d'aixecar més aviat que de costum (coses de feina) així que dubto que pugui continuar el somni allà on es va quedar. Si ho aconsegueixo suposo que en deixaré constància aqui, tot i que és realment complicat d'explicar. Una mica massa psicodèlic, fins i tot per a mi mateix, però bé, això és el que hi ha.
I quant a les obsessions, crec que puc acomplir-ne al menys una d'elles. No em queden gaires dies de plaç per a fer-ho, però la feina està començada i tot i no tenir una idea clara de com fer-ho, alguna petita cosa si que se'm va acudint. I si aconsegueixo complir aquesta obsessió, em facilitarà, i molt, aconseguir també alguna de les altres... val més que no em posi a fer com al conte de la lletera per si de cas.
Apa, siau i bona nit, que ja va tocant.

Molt millor és fer el ridícul

Que deixar de fer alguna cosa per por a fer el ridícul.
I quan un ha fet el rídicul tantes vegades, ve d'una més?, de veritat?
Que té de dolent fer el ridícul? res! i si se'n riuen de tu, doncs endavant. El dret a fer el ridícul és important també.

Els ulls em fan pampallugues

O potser és el monitor del meu ordinador que s'està tornant tonto?

No, sembla que son els meus ulls, doncs si giro el cap les pampallugues es mouen al mateix ritme, i seguint la mateixa direcció.

Avui estrenem bloc

En el dia de Sant Jordi, dia que habitualment s'empra per apoderar-se d'algun(s) nou(s) llibre(s), adaptarem les tradicions i començarem, no només a llegir, sinò també a escriure.
No espero que ningú més que jo mateix llegeixi aquest bloc, però si algú vol fer-ho, n'és benvingut. Aqui hi podreu trobar els meus desvaris, paranoies, fantasies, imaginacions i records.
He passat una mala època, de la que espero acabar de sortir-ne en breu, i per això m'he de desfogar. He d'expresar el que penso i sento, ni que sigui només per mi mateix, i he de crear quelcom. El que sigui. Imatges, sons, paraules, funcions, el què no importa, només importa el fet.
Estava sol dins la companyia, i no vull que sigui més així, Molt millor estar acompanyat dins la solitud. Tot consisteix, suposo, en aprendre altre cop en veure sempre l'ampolla mig plena.
Recentment he pogut comprovar que encara tinc amics, i no només això, sinò que també he pogut comprobar que aquests amics que tinc, tant aquells amb qui encara mantenia algun contacte, com els que havia perdut molts anys enllà i amb els quals he tornat a retrobar una relació, son molt millors del que m'hauria pogut esperar. Tant si la relació amb aquests nou retrobats és molt similar a la que era fa anys, com si és molt diferent a la que va ser antany, ara és gairebé immillorable, però tot i això s'haurà d'intentar sempre encara de millorar.
Prou amb els fantasmes. En el mon hi ha coses bones i dolentes, però les bones, si les sabem apreciar, sempre podran superar les dolentes. És questió de no deixar-se anorrear i tornar a ser un mateix. Oblidar les pors i adonar-se que, altre cop, com en una època gairebé oblidada, tot es pot fer, sense límits imposat artificialment per circunstàncies que sempre es poden canviar.
No vull que les orenetes facin niu als meus cabells.
I si algú se'n riu de mi, al menys hauré provocat una alegria. A la merda tot el que ens pugui inhibir!