Altre cop muntanyes russes

M'agradaria saber que passa. De vegades em sento com si m'haguessin prohibit ser feliç. Estic en un constant pujar i baixar emocional, i sembla que cada cop que aconsegueixo estar una mica bé, només cal esperar per tornar a un moment de "bajón".
Al menys, sembla que això es dona amb menys regularitat, s'ha de ser sempre optimista... però és que, com més bé em trobo, "mas dura será la caida" que diuen.
Aquest darrer cap de setmana he estat molt bé. Ha estat un cap de setmana bastant estrany, rar, però es miri com es miri, especial i bo. Auf jeden fall wunderbar. He fet coses diferents al que faig normalment, i m'ho he passat molt bé.
Des que vaig començar a escriure aqui certs pensaments per als meus lectors imaginaris, sempre he intentat ser possitiu, i tal com deia al darrer post, tal com s'ha d'entendre, vull que aquesta actitud positiva creixi, es faci sobretot més activa. Em vaig proposar algunes coses. En una estic progressant molt bé, estic content i orgullos de mi mateix. En altres aspectes, veig que encara em falta per aconseguir fer amb normalitat certes coses que haurien de ser ben normals.
Lo important crec que és doncs ara no defallir. Maximitzar els triomfs i minimitzar les derrotes (que no olvidarles) per dir-ho d'alguna manera.
M'està anant bé poder escriure tot això. Em serveix, d'alguna manera per desfogar-me i treure'm de dins els fantasmes que m'han fet passar avui tant mal dia.
No he estat capaç de fer tot allò que volia. Ara m'he d'enfonsar? no, de cap manera. El que s'ha de fer és alçar el cap, mirar amunt cap endavant, i tornar-hi, amb més força i decissió encara. Espero ser-hi a temps, i si noto que em flaquejen les forces, treure'n de noves d'allà on sigui.
Si he deixat escapar alguna bona oportunitat, doncs costarà més esforç, però no per això m'he de rendir. Ja ho he fet en altres ocasions, i la més clara és l'actual. Vaig deixar escapar i no en una sino en dues ocasions, una bona oportunitat per deixar de fumar. Quan tot era ja molt fàcil, vaig caure. Tot i això, ara mateix, tot i que les condicions, per motius diversos, son molt més difícils, estic convençut que acabaré aquesta empresa amb molt més èxit. En només dues setmanes i mitja ja he tingut varies dures proves, que he aconseguit superar amb èxit (inclos el "bajon" d'avui), i ho puc agafar com a referència.
Del que em serveixen aquests "bajons" també, és per reafirmar-me. Si ho puc superar (i com ja he dit, en el temps que porto escribint aquesta entrada ja crec que he fet una gran millora), això em dona forces. Em mostra que si, que puc, i per tant, si en algun moment no he pogut fer alguna de les coses que hauria volgut fer, que hauria hagut de fer, no ho hem de donar per perdut. Hem de lluitar per aconseguir-ho, per aconseguir una altra oportunitat per intentar allò que no vam ser capaços de fer. I encara que aquesta propera oportunitat sigui en unes condicions pitjors, ara estem reformats, superats...
Soc capaç, puc tornar a ser altre cop tal com vull ser, en tots els sentits. I puc comprovar que he millorat molt. Encara em falta una mica, encara no estic recuperat del tot, però mirant en global, estic fent un bon progrés. He de fer el que sigui per tornar a intentar això que vull i que encara se m'escapa, i estic segur que puc aconseguir-ho.
Lectors imaginaris, de totes formes, desitjeu-me sort!

Investigant l'orgó

L'orgó. Imagino que pocs ho coneixereu per aquest nom (jo mai ho havia sentit abans en català), però és ben fàcil que n'hagueu sentit a parlar d'alguna altra forma. Per als frikis com jo, "la Força" tal com va ser descrita en la original pelicula de "Star Wars" (molts anys abans que en Lucas aconseguís arruinar-ho tot amb la segona trilogia) és una bona aproximació. Una força vital que ens rodeja, que emana de tots els essers vivents, una vissió mística del "tot" que ens envolta i del que formem part.

L'orgó, a més a més, està present, sota diversos i variats noms, en tota mena de cultures i creences, i és tant allò que ens guia, com allò que pot ser guiat per nosaltres mateixos per tal d'assolir una fi. En paraules (mal traduïdes) del propi Lord Vader, "la possibilitat de fer explotar un planeta està molt bé, però no és res comparat amb la immensitat de la Força".

El descobridor/inventor/imaginador/escriptor/descriptor (trieu el que preferiu) de l'orgó fins i tot va fer una màquina, que utilitzant aquest podia fer canviar les condicions climàtiques. Això no és res nou. De molts es conegut el fet (sigui real o imaginari) que n'hi ha prou amb una concentració d'una gran quantitat de gent en un lloc, tots dessitjant que faci sol, per a que faci sol. I aquesta creença és, com deia abans, universal. No només les comunitats de hippies pensen aixi, sinò que el mateix principi es pot aplicar a la famosa "dansa de la pluja" dels indis americans, com a les processons i pregaries darrera una icona religiosa per demanar-li millors condicions climàtiques per la collita.
La "llei de l'atracció" que tant de moda va estar fa pocs anys, pot definir-se fàcilment com una de les aplicacions, o conseqüències, de l'orgó, doncs de l'únic que es tracta és d'aconseguir canalitzar el nostre orgó adequadament.

Bé, tot això ho vaig començar a escriure ahir i em vaig quedar a mitges... i com que he perdut el fil, doncs resumirem: tant si en diem orgó, com chi, com Força, com si ens aixequem ben aviat al matí, podem ser capaços de qualsevol cosa.
I avui és un dia tant bo com qualsevol altre per començar. I si algú vol saber com m'ha anat, doncs que m'ho pregunti.