Benvolguts lectors imaginaris, aqui estem altre cop. Després de molt temps he pensat en mirar-me aquest blog i acabo de veure que la darrera entrada és ja de set mesos enrera, aixi que fos com fos alguna altra cosa havia d'escriure...
Recordo que en els primers mesos d'aquest any, quan aqui escrivia de tant en tant, m'anava bé, ni que sigui com a forma de desfogar-me. Des de la darrera entrada he passat moments millors i pitjors, i els he anat superant, amb alguns èxits i molts fracassos...
Els meus objectius, tot i mantenir-se en la base, han variat en la superfície. Moltes coses han canviat tot i que, en la base, els meus desitjos siguin els mateixos.
He lluitat per aconseguir-los, i no he tingut èxit, però sigui com sigui no em rendiré. La lluita ha de continuar, i si de la forma que jo pensava, com he pogut comprovar, no funciona, s'haurà de fer d'alguna altra manera. He de ser més fort encara, i perdre les pors que encara em quedaven.
M'he adonat que, al menys en alguna cosa important, en realitat no tenia por al fracas, crec que per aquesta banda està superat, però en realitat si que tenia una mica de por a l'èxit. No em pregunteu, car és difícil d'explicar sense poder-se ficar dins el meu cap per veure-ho. Però quan tens un moment de lluçidesa, per breu que sigui, pots adonar-te que al cap i a la fi la por de l'èxit l'únic que realment et proporciona és un fracas enorme, un fracas amb l'agreujant de l'omnipresent "i si...".
Ha arribat l'hivern. No fa massa fred encara, però el dia s'ha tornat molt curt, i la solemne presència tothora de l'hora fosca no és precissament el millor pels ànims d'un esser que ja està prou destrossat anímicament...
Aixi que cal centrar-se ara en els breus moments de joia que encara em queden per davant en el que queda d'any... algun
Bé, la meva entrada que vaig començar ahir va quedar interrompuda ja que em vaig posar a xerrar amb un conegut, aixi que la reprenc avui...
alguna sortida a un lloc poc habitual i amb gent relativament desconeguda, alguna sortida a un lloc poc habitual amb gent més coneguda i estimada, alguna trobada en un lloc molt habitual amb gent molt estimada, algun dia en que toca anar de festa... espero que tots aquests moments que resten vagin prou bé, tot i que intentaré no fer-me grans expectatives per evitar la possible desil·lusió posterior...
i bé, com que ahir vaig deixar-ho a mitges la veritat és que ja he perdut el fil i per tant no diré més. Espero tornar-m'hi a posar altre cop, no deixar sempre les entrades per als moments de bajón, perquè imagino que també aniria bé relatar les coses bones, que espero que n'hi hagi alguna, ni que sigui per en un futur moment de bajon poder-les llegir i agafar ànims.
Fins aqui, imaginaris, l'entrada d'avui. Salut i força!
