Ja ho sabia que tocaria bajón... com sempre, després que m'ho passo bé per algun motiu especial, després toca una època de bajón. Ho se, ho assumeixo, i ja estic preparat. Si ja saps que hi haurà uns dies en que ho passaras malament per un o altre motiu, doncs te'n pots sortir més fàcilment. Pots intentar fer coses que et distreguin, pots intentar pensar en altres coses, pots anar contant que cada segon que passa és un segon menys que falta perquè s'acabi...
Però tot i això, mai pots estar acabar d'estar preparat del tot, sempre et surt alguna sorpresa d'última hora que et tira per terra tot... pot ser simplement que passi algo que fos totalment inesperat, com una decissió equivocada en el moment en que tocava... com una decissió encertada en el moment en que no tocava, o quelcom tant absurd com el resultat d'un partit de futbol o com un comentari desafortunat del que t'assabentes en el pitjor moment.
Aquest bajon, que j am'esperava i totalment, ha acabat sent molt diferent del que m'esperava, sempre tenint sorpreses per una o altra banda.
En primer moment, perquè el final va ser gradual. En lloc de trobar-te en un moment donat que s'ha acabat tot de cop, va sent tot més escalonat... després d'acabar-se la part gran et trobes encara amb un dia extra, de regal, de tranquis, per començar-te a recuperar mentres intentes no adormir-te a la feina, amb encara una festeta per la nit, que s'acaba de seguida, que et sap a poc, però on t'ho passes al fi i al cap molt bé i trobes que no te res a envejar a la resta... i que et serveix també per a que, malgrat tot, l'endemà aquest previsible bajón ja estigui fins i tot mig superat...
T'arriba una desilusió, però la superes sense pensar-hi perquè saps que és una tonteria, la compares amb altres desilusions que has tingut que si que realment t'han afectat, però que has pogut també superar, però llavors comences a mirar-te aquestes desilusions des d'un altre punt de vista, tot per pensar-hi massa, i allò que et tornen a afectar. Et fas fort, saps que tu ets millor que tot això, saps que no has de rendir-te, que quan trobes algo que val realment la pena, has de lluitar per aconseguir-ho, encara que no sàpiguis com ho has de fer, encara que et vagis trobant una barrera rera l'altra, saps que poc a poc les pots anar superant i deixant-les enrera, i cada cop que en pases una saps que ets més a prop d'arribar a la fi... Però també veus que van apareixent noves barreres, una darrera l'altra, algunes que no t'hauries imaginat. Però tu saps que no pots defallir, que has de seguir avançant sigui com sigui, i quan t'has quedat sense res i no tens ni un puto martell per intentar fer un forat per atravessar la següent paret, encara et queden les teves ungles...
I comences a rascar i rascar, amb la intenció de fer un trau en aquesta enorme paret, fins que al cap del temps que se't fa interminable, amb les mans plenes de sang, aconsegueixes deixar-hi una escletxa, per poder veure que a l'altre costat no hi ha res més que un nombre infinit d'obstacles que encara has de sortejar, tots preparats amb l'únic objectiu de fer-te la vida impossible.
Però tu estas disposat a continuar lluitant, a no rendir-te mai, ja t'has rendit prou cops en la teva miserable vida. Et sents sol. Tot el que algun cop havia estat important per tu ha desaparegut, sempre et queda el consol que algunes de les coses que han desaparegut han sigut per a bé. Tot el que és important per a tu ara també ha desaparescut, i estas sol, però continues agafant forces, ja no saps d'on, perquè saps que no et pots rendir, que has de seguir lluitant, sigui com sigui, fins que tot s'acabi, sigui d'una o d'una altra forma.
I quan al final t'estas comnçant a alegrat d'haber, no saps com, trobat les forces per continuar aquest camí, la cosa més absurda, us comentari estúpid, aconsegueix començar una reacció en cadena que acaba altre cop tirant-te per terra i treient-le es poques esperances que et quedaven de poder-te tornar a aixecar.
Primer fins i tot rius. Et fa gràcia algo tant absurd i estúpid. Després encara rius més, però en el fons et sap greu, i t'hi vas capficant fins que al final comences a perdre la fe en la humanitat.
Se me'n fot el que diguin de mi. Se me'n fot el que pensis de mi. Se me'n fot el que algú vagi corrent a explicar coses de mi, que no li importen, a algú a qui tampoc li haurien d'importar... Però no se me'n fot que assumeixin coses de mi sense saberles... se me'n fot que sigui mentida o que sigui veritat, però no que vulguin treure una conclusió sense tenir dades. Qui sàpigui algo de mi ho pot explicar a qui vulgui, no tinc res a amagar. Qui vegi algo que faig també. Però no qui pensi algo de mi. Qui pensi algo de mi, sense saber-ho del cert, i vol anar corrent a escampar-ho als quatre vents, com a mínim hauria de venir primer a pregunta-me si està en lo cert o si s'ha equivocat. I encara em fot més si això pot involucrar altra gent, especialment si és gent que ni tant sols coneixen, especialment si és gent per qui tinc un apreci especial.
I especialment també si algo tant absurd com un comentari estúpid pot acabar perjudicant a algú, perquè això és una cosa que no es pot saber mai a priori.
Em considero una bona persona. Sempre intento fer el que em sembla correcte, sempre que puc intento ajudar els demés dins les meves capacitats. Soc del parer que la millor recompensa per una bona acció és haver-la fet. I crec en el karma, o el tal faràs tal trobaràs, o com vulguis dir-ne. Les meves accions algun dia tindran la seva recompensa, encara que jo no la busco. I de fet, ja han estat recompensades. Tinc uns amics que no mereixo. Tinc gent que se que seran al meu costat si un dia els necessito, i espero no necessitar-ho mai. Els amics que tinc, no son tants, però son el millor que podria dessitjar, cadascú a la seva manera, però cadascú aportant-me algo.
I d'enemics, en tinc ben poc, però renoi, com s'esforcen... i el problema és que estan preparats per utilitzar la mínima escusa per atacar-me i intentar fer-me mal, i algo tant absurd com un comentari estúpid, o algo tant estúpid com un comentari absurd pot acabar desencadenant una reacció en cadena, com per que algú que sap com pot fer-me mal, s'ho prengui com un atac personal per iniciar una revenja.
Però he de continuar sent fort, creient en mi mateix, continuar lluitant en les batalles que tinc obertes, en tots els fronts alhora, sense rendir-me, treient forces de l'aire i de la terra, sense defallir, per continuar creient en el que crec, i anar fins a la fi, sense excuses ni remordiments, per a aconseguir allò que vull.
