Altre cop muntanyes russes

M'agradaria saber que passa. De vegades em sento com si m'haguessin prohibit ser feliç. Estic en un constant pujar i baixar emocional, i sembla que cada cop que aconsegueixo estar una mica bé, només cal esperar per tornar a un moment de "bajón".
Al menys, sembla que això es dona amb menys regularitat, s'ha de ser sempre optimista... però és que, com més bé em trobo, "mas dura será la caida" que diuen.
Aquest darrer cap de setmana he estat molt bé. Ha estat un cap de setmana bastant estrany, rar, però es miri com es miri, especial i bo. Auf jeden fall wunderbar. He fet coses diferents al que faig normalment, i m'ho he passat molt bé.
Des que vaig començar a escriure aqui certs pensaments per als meus lectors imaginaris, sempre he intentat ser possitiu, i tal com deia al darrer post, tal com s'ha d'entendre, vull que aquesta actitud positiva creixi, es faci sobretot més activa. Em vaig proposar algunes coses. En una estic progressant molt bé, estic content i orgullos de mi mateix. En altres aspectes, veig que encara em falta per aconseguir fer amb normalitat certes coses que haurien de ser ben normals.
Lo important crec que és doncs ara no defallir. Maximitzar els triomfs i minimitzar les derrotes (que no olvidarles) per dir-ho d'alguna manera.
M'està anant bé poder escriure tot això. Em serveix, d'alguna manera per desfogar-me i treure'm de dins els fantasmes que m'han fet passar avui tant mal dia.
No he estat capaç de fer tot allò que volia. Ara m'he d'enfonsar? no, de cap manera. El que s'ha de fer és alçar el cap, mirar amunt cap endavant, i tornar-hi, amb més força i decissió encara. Espero ser-hi a temps, i si noto que em flaquejen les forces, treure'n de noves d'allà on sigui.
Si he deixat escapar alguna bona oportunitat, doncs costarà més esforç, però no per això m'he de rendir. Ja ho he fet en altres ocasions, i la més clara és l'actual. Vaig deixar escapar i no en una sino en dues ocasions, una bona oportunitat per deixar de fumar. Quan tot era ja molt fàcil, vaig caure. Tot i això, ara mateix, tot i que les condicions, per motius diversos, son molt més difícils, estic convençut que acabaré aquesta empresa amb molt més èxit. En només dues setmanes i mitja ja he tingut varies dures proves, que he aconseguit superar amb èxit (inclos el "bajon" d'avui), i ho puc agafar com a referència.
Del que em serveixen aquests "bajons" també, és per reafirmar-me. Si ho puc superar (i com ja he dit, en el temps que porto escribint aquesta entrada ja crec que he fet una gran millora), això em dona forces. Em mostra que si, que puc, i per tant, si en algun moment no he pogut fer alguna de les coses que hauria volgut fer, que hauria hagut de fer, no ho hem de donar per perdut. Hem de lluitar per aconseguir-ho, per aconseguir una altra oportunitat per intentar allò que no vam ser capaços de fer. I encara que aquesta propera oportunitat sigui en unes condicions pitjors, ara estem reformats, superats...
Soc capaç, puc tornar a ser altre cop tal com vull ser, en tots els sentits. I puc comprovar que he millorat molt. Encara em falta una mica, encara no estic recuperat del tot, però mirant en global, estic fent un bon progrés. He de fer el que sigui per tornar a intentar això que vull i que encara se m'escapa, i estic segur que puc aconseguir-ho.
Lectors imaginaris, de totes formes, desitjeu-me sort!